Ajuntament de Castellar del Vallès

El malbaratament alimentari té una relació directa en l’impacta ambiental, social i econòmic.

Segons la diagnosi del malbaratament alimentari a Catalunya feta l’any 2012 per la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Agència Catalana de Residus, cada any van a parar a les escombraries l’equivalent a 25,5 dies de menjar, un volum que serviria per alimentar més de mig milió de persones durant un any. S’estima que els consumidors, comerços i restaurants malbaraten el 7% dels aliments adquirits. Aquestes dades tenen també una traducció en termes econòmics. El valor dels aliments malbaratats és de 841 milions d’euros anuals, d’acord amb el preu mitjà dels aliments a Espanya, segons dades del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente.

En termes de petjada ecològica, el malbaratament català atribuïble al consum, la distribució al detall i la restauració, equival a la utilització de 234.022 hectàrees de terreny, que es correspon a un 20% de tota la superfície agrària útil de Catalunya. Finalment, en termes potencials d’escalfament global, si es deixés de malbaratar aliments les emissions de gasos amb efecte hivernacle es podrien reduir en 520.753 tCO2eq, l’equivalent, per exemple, al 13% de les emissions en el sector agrícola.

El malbaratament alimentari té conseqüències en l’àmbit social. En els darrers anys, hem vist com la crisi econòmica ha colpejat de forma important molts col·lectius socials, especialment aquells que es troben en risc d’exclusió social. Les polítiques per a garantir l’accés a les necessitats bàsiques portades a terme des de l’administració han hagut de combinar-se amb les realitzades per diverses entitats socials, per tal de donar resposta a l’augment de la demanda. Els bancs d’aliments o la necessitat de garantir beques de menjador han posat de relleu la contradicció entre l’excessiu malbaratament alimentari i les necessitats d’alimentació existent. És per aquest motiu que cal facilitar l’aprofitament d’aliments frescos i elaborats, mitjançant acords de col·laboració entre el sector social i els sectors alimentaris. En aquest sentit, podem trobar a Catalunya exemples de bones pràctiques portades a terme per diversos ajuntaments, entitats socials i el sector de l’alimentació (productors, mercats, supermercats i restauració).

El Grup Parlamentari Socialista ha presentat al Parlament de Catalunya la primera Proposició de llei d’aprofitament de l’excedent alimentari a Catalunya, amb la voluntat de legislar els mecanismes necessaris per reduir el malbaratament a partir de la complicitat de tots els agents implicats: productors, distribuïdors, hostaleria, famílies i govern. Entre d’altres molts aspectes, recull la necessitat de posar en marxa un Pla Nacional de Lluita contra el Malbaratament, la necessitat d’establir convenis entre els grans distribuïdors i les entitats de caràcter social per donar sortida als aliments frescos amb data de consum preferent, facilitar i fomentar que el consumidor/a pugui endur-se a casa els aliments emplatats que no es consumeixin a l’hostaleria, i la importància d’establir mesures relacionades amb l’àmbit de l’educació, informació i sensibilització contra el malbaratament alimentari, a més d’establir mesures de suport econòmic, material i tècnic per al foment de la recerca i la innovació en l’àmbit alimentari.

Aquesta Proposició de llei és l’oportunitat per tal que tots els sectors, partits polítics i entitats socials consensuïn una posició comuna davant el malbaratament alimentari, posant de relleu les múltiples bones pràctiques que ja es porten a terme al conjunt del territori, per tal de poder estendre un model eficaç, ecològic, econòmic i social en relació a l’aprofitament de l’excedent alimentari.

Pels motius exposats, el Ple d’aquest Ajuntament proposa els següents

ACORDS:

PRIMER.- Donar suport a la Proposició de llei d’aprofitament de l’excedent alimentari presentada al Parlament de Catalunya.

SEGON.- Demanar al Govern de la Generalitat de Catalunya que impulsi mesures de col·laboració i cooperació amb totes les administracions públiques, agents i entitats que treballen en l’àmbit alimentari, per a establir acords i circuits, amb garanties per a l’aprofitament dels aliments frescos que s’acaben malbaratant.

TERCER.- Demanar al Govern de la Generalitat de Catalunya que desenvolupi campanyes informatives i de difusió social en els centres escolars de primària i secundària, amb l’objectiu que la ciutadania també es conscienciï de la importància de ser responsables amb el menjar.

QUART.- Adherir-nos al “Manifest de Profit” que en el marc de la campanya contra el malbaratament alimentari “Som gent de profit” ha endegat l’Agència Catalana de Residus de Catalunya que depèn del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

CINQUÈ.- Comunicar a totes les administracions, agents econòmics i comercials,  a les entitats i sectors que treballen per evitar el malbaratament en l’àmbit autonòmic i local l’adopció d’aquest acords.

 VOTACIÓ: FOU APROVADA PER UNANIMITAT