Ajuntament de Castellar del Vallès

Concepte de resiliència

La paraula resiliència s’ha aplicat a gran quantitat de disciplines. Entre elles: psicologia, enginyeria, sociologia, arquitectura, ecologia, dret i periodontologia.

Potser el concepte més il·lustrador el dona la enginyeria que, a més a més, és un dels primers camps on és va aplicar el concepte resiliència i on s’hi troba la descripció més comprensible. Es defineix la resiliència com la capacitat que té un material per recuperar-se després d’haver sofert una deformació conseqüència de factors externs. Quan la deformació ultrapassa uns determinats valors aquesta es transforma en deformació permanent i el material ja queda alterat d’una manera irreversible, i, per tant, sense capacitat per tornar al seu estadi original.

Tanmateix,  si apliquem la resiliència a la psicologia, direm que és la capacitat de les persones de recuperar el seu estat originari després d’haver estat sotmeses a  períodes de dolor emocional y situacions adverses.

Resiliència aplicada a les ciutats.

Abans d’aplicar el terme resiliència a les ciutats pot ser més entenedor si abans el referim a l’ecologia. En aquest cas, la resiliència és la capacitat dels ecosistemes de recuperar-se després d’haver patit agressions, intervencions o pertorbacions siguin de caràcter natural o produïts per l’efecte humà.

Nogensmenys, les ciutats, pobles i viles estan sotmeses a tot tipus de desastres naturals, siguin en forma de ventades, riuades, nevades, sequeres, incendis o de qualsevol altre tipus. I, en aquest sentit, resiliència urbana és la capacitat d’una ciutat exposada inevitablement a les amenaces descrites anteriorment per adaptar-se i recuperar-se dels seus efectes de manera oportuna, ràpida i eficient.

Resiliència urbana és més una necessitat  que una opció

És obvi que qualsevol situació devastadora provocada per un desastre natural comporta la necessitat de restablir, el més aviat i el millor possible,  les condicions d’abans del impacte rebut. Però la resposta que es pugui donar, després dels efectes, té molt a veure amb l’anàlisi de situacions patides en el passat, amb l’experiència de ciutats amb semblants situacions, amb la visió de conflictes futurs, amb la capacitat i possibilitat d’actuació, ... I, sobretot, en el fet d’haver-se dotat de la capacitat de planificar els seus serveis i recursos. Tot això configura una resposta que va des de improvisada, descoordinada i ineficaç a previsible, ràpida i eficient.

En conclusió la resiliència urbana suposa un risc més reduït a les conseqüències d’un desastre natural i les seves afectacions en les persones.

Resiliència urbana com a concepte social i de futur

La resiliència urbana no és només una tècnica de gestió d’emergències. És una predisposició a enfocar el desenvolupament d’una manera integral, responsable i eficient. I, en aquest sentit, té un fort component d’avenç social. La resiliència urbana va més enllà d’altres valors que la societat ha volgut promocionar com la sostenibilitat o l’ecologia. En els propers anys veurem com el concepte resiliència urbana substitueix progressivament aquests dos darrers conceptes.

L’objectiu de la resiliència urbana és augmentar la comprensió en el desenvolupament futur i fomentar el compromís dels governs locals en front dels desastres naturals, o que estiguin produïts per l’efecte humà, siguin una prioritat de les seves polítiques.

Concreció en l’aplicació de resiliència urbana

A continuació s’enumeren els objectius principals de la resiliència urbana:

1. Prevenir les amenaces
2. Aguantar els impactes
3. Respondre a les situacions de crisi
4. Recuperar les funcionalitats del sistema urbà
5. Aprendre de l’experiència.

I el funcionament per obtenir els propòsits anteriors:

1. Protecció i millorament de les infraestructures, molt especialment de les instal·lacions vitals:Educació i salut.
2. Creació d’un departament o regidoria amb competències institucionals, administratives i amb finançament i recursos.
3. Avaluació dels riscos potencials i actuacions futures en relació a elles que comportin preparació, alerta avançada i respostes eficaces.
4. Reglamentació de la construcció i planificació territorial.
5. Protecció del medi ambient i enfortiment dels ecosistemes.
6. Propòsit de formació i informació i consciència pública.

Queda entès que resiliència urbana no és posar tots els treballs i capacitats per possibilitar actuacions eficaces quan es produeixen impactes per tal de minimitzar-ne els efectes sinó que és puguin prevenir i evitar desastres de manera predictiva i proactiva.

Es necessari a Castellar incorporar la resiliència urbana?

Els organismes internacionals han identificat que la resiliència urbana depèn del correcte funcionament de les seves infraestructures, de les relacions entre elles (interdependències), de la relació entre aquestes estructures i l’entorn territorial, i finalment de les capacitats i eines per gestionar aquestes relacions.

Pel que fa a les estructures amb l’entorn territorial Castellar té una major fragilitat que altres municipis ja que disposa de moltes urbanitzacions, nuclis habitacionals i masies repartides que concentra una major exposició als riscos de la població. Això incrementa la  vulnerabilitat a què estan exposats els ciutadans i les infraestructures ja que els perills no són únicament d’origen climàtic o natural, sinó també social i tecnològic.

La resiliència urbana desplega accions i estratègies que permeten minimitzar l’alt risc de vulnerabilitat que l’excés d’urbanitzacions comporta per Castellar.

Moció resiliència urbana

ATÈS que el canvi climàtic és un desafiament que pot incrementar els desastres naturals amb afectacions per l’entorn i les persones.

ATÈS que és necessari actuar de manera proactiva per minimitzar les conseqüències d’impactes mediambientals greus o lleus.

ATÈS que el concepte resiliència urbana engloba àmpliament altres conceptes fortament arrelats a la ciutadania com sostenibilitat i ecologia.

ATÈS que cal concentrar en una única gestió les experiències pròpies o alienes, les propostes d’actuació i l’observació de les actuacions preventives i de desenvolupament urbà.

ATES que aquesta resiliència ha d’estar vinculada necessàriament als conceptes dinàmics de desenvolupament i de creixement urbà.

L’Ajuntament Ple

ACORDA:

PRIMER.- Crear un grup de treball tècnico-polític dins l’administració municipal per valorar la necessitat d’incorporar el concepte de resiliència urbana en la gestió municipal.

SEGON.- Establir un període de 3 mesos per formalitzar aquest grup de treball.

VOTACIÓ: FOU APROVADA PER UNANIMITAT