Desplegar menú

Ajuntament de Castellar del Vallès

Saltar al contingut
 

Acords municipals anteriors a 31 de desembre de 2017

La pàgina s'ha generat el 23/12/2024 03:38:57

10. Moció dels grups municipals d'ERC i Som de Castellar-PSC de recollida selectiva de residus

En les darreres dècades la societat ha experimentat un gran creixement de les escombraries com a conseqüència de l’aparició de nous productes, noves formes de comprar i noves pràctiques de consum basats en l’ús de productes de vida curta o d’un sol ús.

Per combatre això ha calgut reforçar les polítiques mediambientals en relació als residus consistents en conceptes com Reduir, Reutilitzar i Reciclar. Les tres són anomenades sempre per ordre d’importància de manera que la primera en té un protagonisme essencial, la segona pràctica i la darrera només convenient.

Però de les tres, la reducció és, de fet, l’única solució real al problema dels residus ja que l’únic residu que no genera problemes és aquell que no es produeix.

En canvi, a l’altre extrem, el reciclatge encaixa molt millor en la lògica econòmica dominant ja que comporta producció, distribució, venda, recollida, triat i reciclat. I el material resultant serà novament venut, distribuït, ... Al capdavall, reciclar significa també nous residus: bosses d’escombraries, contenidors, camions, cubells, etc.

Ens trobem, doncs, amb la paradoxa que allò ideal no encaixa en el sistema econòmic imperant i allò possible acaba generant nou residu. Malgrat tot, el balanç ecològic del reciclatge es considera positiu a efectes mediambientals.

En conseqüència, i atès que la dinàmica del mercat actual no afavoreix la reducció, l’administració pública queda com l’únic gran valedor d’estimular la reducció (per convicció o per obligació ja que n’assumeix el problema) mentre que el sector privat, és, en el millor dels casos, el gran interessat en el reciclatge (ja que presenta noves fórmules de negoci). Aquesta desigual confrontació acaba sempre a favor del sector privat ja que, en general, el sector públic també vol incrementar l’activitat econòmica. El dilema sembla comportar sempre discussió entre triar entre millorament de l’ocupació o empitjorament del medi.

En conclusió, la reducció de residus només pot avançar si es planteja com a objectiu públic i, per tant, l’Administració Pública desenvolupa instruments de política ambiental eficaços.

Aplicar costos reals

Ara com ara, generar residus comporta traslladar problemes ecològics i sanitaris a la societat i no és just que aquesta continuï assumint els costos que se’n deriven. En algun moment, i aquest no pot ser necessariament gaire llunyà, s’haurà de plantejar que qui origina residus els pagui. És una versió més social i ampliada de “qui contamina paga”.

Actualment el preu dels productes no incorpora el cost mediambiental i social dels envasos ni del transport que afecta al canvi climàtic. Quan les administracions públiques  facin incorporar aquest cost en el producte i no en la societat ja no ens trobarem amb la paradoxa de trobar en el mercat peres produïdes a l’Argentina més econòmiques que les de proximitat.

Polítiques per afavorir la reducció i el reciclatge

Sense prescindir dels recursos que l’Administració ha de dedicar a l’educació ambiental que incentivi un canvi d’hàbits en el consum cal fomentar polítiques econòmiques per reduir o reciclar els residus fent recaure el cost del seu tractament en qui els generi tenint en compte la quantitat de residu produït i de la seva capacitat contaminant. Aquest és un exercici de necessària corresponsabilitat. Un bon instrument incentivador del reciclatge és aquell que grava més als residus que tenen com a destinació els tractaments finalistes que els que són segregats per a ser reciclats.

Recollida porta a porta

Les sòlides i estudiades concepcions teòriques han conduit a la conclusió que polítics, especialistes i tècnics convinguin en que les taxes s’han de vincular a la generació efectiva de deixalles. Però per aplicar això primer cal conèixer els residus de cada casa, cosa que no és fàcil sobretot quan hi ha edificació en vertical i força densificada. Sortosament els casos d’exemples pràctics que ja s’han experimentat en les darreres dècades permeten triar entre una àmplia varietat de possibilitats totes elles ja avaluades i demostrades. De fet si volguéssim fer una àmplia recerca a nivell mundial ja trobaríem iniciatives que és van aplicar a principis del segle XX.

Totes les solucions passen per diferents modalitats d’allò que es coneix pel porta a porta entesa aquesta no tan com la recollida que s’efectuava 30 anys enrere sinó com la identificació entre subjecte que origina el residu i residu. Algunes opcions possibles són el pagament per bossa, pagament per adhesiu i pagament per contenidor. Hi ha, tanmateix, molts altres sistemes diversos d’abordar la problemàtica que han estat posats en pràctica i que ens aporten informació útil sobre quina pot ser la millor alternativa.

Criteris en actuacions d’àmbit municipal

El fet que bona part de la legislació aplicable a la reducció i/o reciclatge sigui supramunicipal, fins i tot supraestatal en alguns casos, no impedeix que els Ajuntaments puguin actuar d’una manera no gens marginal. Alguns criteris d’actuació haurien de ser:

ü  Les campanyes de sensibilització són absolutament necessàries. Cal que el ciutadà incorpori, en el moment de la compra, la valoració mediambiental juntament amb les apreciacions habituals com el preu, la qualitat, la necessitat, ...

ü  Les taxes que els ciutadans paguen per la recollida d’escombraries han de cobrir la totalitat del cost que suposa el tractament dels residus del municipi. Aquesta és la millor manera que el ciutadà prengui consciència de la importància i l’afectació dels residus que ell mateix genera i que és just que ell n’atengui el cost.

ü  La taxa d’escombraries domèstica no pot ser aquella en la que totes les llars paguin el mateix. Cal aplicar criteris que contemplin nivells de renda, grau de reciclatge i quantitat de residu generat per membre de la llar pels següents motius:

  1. No és just que tots paguin el mateix ja que els qui generen menys residu estan subvencionant de facto els qui en generen més.
  2. Algunes taxes d’escombraries que s’apliquen actualment són tremendament injustes ja que són iguals per a totes les llars. Quan això es dona la taxa queda lluny d’esser progressiva i ni tan sols és proporcional. És, simplement, regressiva. I encara pitjor ja que qui genera més residu és qui té una renda més alta.
  3. Un bon indicador de renda aplicable és el IPREM (Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples).

ü  Cal aplicar taxes proporcionals a la generació de residus de manera que les fraccions reciclables siguin més barates que les que siguin de rebuig. Al mateix temps també caldria establir una proporció amb la quantitat de residu generat.

ü  Per l’aplicar unes taxes vinculades a la generació efectiva de deixalles cal disposar de la recollida porta a porta entesa aquesta com la identificació entre generador de residu i residu.

Reptes en el futur imminent pels municipis

El tema residus té plantejats seriosos reptes pel que fa al més immediat futur:

  • Acompliment de la Directiva Europea  d’arribar a un índex RM/RS del 50% a l’any 2020.
  • Compromís encara més exigent de la Generalitat que a través del seu pla PRECAT s’ha d’arribar a un índex del 60% pel 2020.
  • Esgotament imminent de la capacitat de l’abocador de Vacarisses cosa que farà preveure desplaçaments més llargs i, segurament, costos més elevats.
  • Augment important del cost d’abocament finalista per tona de residu.

Situació a Castellar del Vallès

El gràfic adjunt ens indica que el percentatge de residu municipal recollit en relació al residu separat no ha variat gaire en els darrers 5 anys. Fins i tot sembla que els resultats tendeixen a empitjorar. De fet aquesta mala dada no es només imputable a Castellar. Pràcticament tot el Vallès Occidental, també Catalunya, han seguit una evolució semblant.

En el gràfic superior es contemplem només algunes comparacions en relació a l’àmbit del Vallès Occidental. Dues en relació als dos millors municipis que tenen millor índex i una en relació a la mitjana. Totes elles tenen la característica que són força inamovibles tot i que les de millors resultats tenen poc marge per fer-ho.

 

El segon gràfic indica l’evolució de les principals fraccions on totes mostren una lleugera tendència a la baixa. Es a dir, a empitjorar l’índex de reciclatge.

Castellar parteix de dues dades que hauríem de valorar positivament. Una és que ja aplica, a qui ho demana, una fiscalitat vinculada a la renda. Una segona és que les taxes cobreixen en un percentatge força elevat el cost total del residu. La segona  és que no és dels pitjors municipis del Consorci del Vallès en els índex de reciclatge.

Però, en tot cas, els reptes que té Castellar són gegantins:

  1. En tres anys ha d’aconseguir millorar 20 punts l’índex de reciclatge per acomplir amb els objectius que preveu el PRECAT pel 2020. Aquesta dada cal situar-la en la dinàmica estancada en els darrers 5 anys.
  2. Actualment no tot el cost relatiu als residus es cobreix pels ingressos que generen, bàsicament per les taxes. La part no coberta comporta un import regressiu i injust. Aquest balanç econòmic no inclou, a més a més, la reparació, reposició i retorn d’inversió dels contenidors. Tampoc la brutícia que generen. Ni els actes vandàlics que sovint pateixen en forma de foc, trencament o desplaçaments perillosos. Tot això va a càrrec d’altres partides pressupostàries no contemplades aquí.
  3. La situació del reciclatge es troba completament estancada des de fa 5 anys, cosa que implica nous i importants replantejaments d’una manera urgent i dràstica.
  4. Els previsibles importants augments de costos repercutiran en els ciutadans ja que, si no és fa, incrementaran notablement unes taxes regressives i injustes.
  5. No tenim en aquests moments cap proba pilot del porta a porta, en cap de les modalitats, que ens permeti definir unes línies d’actuació futures orientades a una millor eficàcia.
  6. Les taxes que s’apliquen no són incentivadores per a la ciutadania ja que no estan vinculades al volum de deixalles ni a la seva selecció.

Moció  recollida selectiva de residus

 ATÈS que l’índex de la recollida selectiva d’escombraries està estanquitzada des de fa molts anys.

ATÈS que el compliment dels objectius de l’índex de recollida suposaran un important augment en els costos. Aquest augments poden ser sistèmics si no s’aborda dràsticament la reducció de residus.

ATÈS que els volums de deixalles per habitant continuen creixent.

ATÈS que l’actual sistema de recollida per contenidors no millora el reciclatge i té enormes problemes pel que fa a neteja interior, actes vandàlics, brutícia de l’entorn, continues inversions per reposició i reparació, pudors i ocupació excessiva de la via pública.

ATÈS que el sistema porta a porta, o similar, ja té àmplies experiències en tot tipus de municipis que permeten avaluar els seus avantatges i inconvenients essent les primeres molt superior a les segones.

ATÈS la necessitat de corresponsabilitzar a la ciutadania en el millorament de la reducció i selectivitat dels residus generats per ell mateix. Això comporta des d’assumir-ne els costos fins a un canvi d’hàbits i criteris.

ATESA la necessitat d’aplicar taxes vinculades a la generació efectiva de deixalles encara que sigui en una segona fase.

El Grup Municipal d’ERC proposa al Ple l’adopció dels següents

ACORDS:

PRIMER.- Impulsar campanyes informativesi d’educació ambientalper tal de sensibilitzar a la població sobre la conveniència i la necessitat de reciclar. Aquestes campanyes també han de tenir com a objectiu disminuir els impropis que dificulten el reciclatge i penalitzen econòmicament. Complementen les necessàries accions de caire normatiu i econòmic.

SEGON.- Reafirmar el compromís previst en el PRECAT d’arribar a un índex del 60% el 2020.

TERCER.- Adequar els increments de costos futurs als ingressos provinents, especialment, de les taxes. En cas contrari es camufla part del problema a la ciutadania i es generen taxes injustes i regressives.

QUART.- Efectuar estudi per a la implantació de la recollida porta a porta a Castellar del Vallès. L’estudi també ha d’aportar informació sobre com establir formules de pagament que quedin vinculades a la generació efectiva de deixalles.

CINQUÈ.- Implementar, d’acord amb l’estudi anterior, el sistema o sistemes de recollida més adients per Castellar.

SISÈ.- Aplicar, en una segona fase, taxes proporcionals a la generació de residus de manera que les fraccions reciclables siguin més barates que les que siguin de rebuig i en proporció amb la quantitat de residu generat.

SETÈ.- Demanar a la regidoria corresponent que proposi a les comissions pertinents que avaluïn la possibilitat de continuar i augmentar les visites escolars al Centre de Tractament de Residus del Vallès Occidental (CTR) i als dipòsits finalistes per tal que prenguin consciència de la gravetat i la magnitud del problema.

VUITÈ.- Comunicar aquests acords al Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental, al Consell Comarcal del Vallès Occidental i a la Generalitat de Catalunya.

VOTACIÓ: LA PROPOSTA FOU APROVADA PER UNANIMITAT

Cercador










Peu de pàgina

Ajuntament de Castellar del Vallès · Passeig Tolrà, 1 | 08211 Castellar del Vallès | Tel. 93 714 40 40