Ajuntament de Castellar del Vallès

EXPOSICIÓ DE MOTIUS Història

El 1984, Stanley Watras es va traslladar amb la seva família a Pennsilvania, EEUU, per treballar en la construcció d’una central nuclear. Abans que la central entrés en

funcionament es van instal·lar els detectors de radioactivitat. La sorpresa general va consistir en que cada vegada que Stanley passava per davant dels detectors aquests saltaven. Davant del desconcert general es van canviar els detectors, s’efectuaren probes i s’encarregaren anàlisis diversos. Es contactà amb experts i s’estudià el problema. Finalment es va localitzar el motiu: La nova casa en la que vivia Stanley estava plena de gas radó. El risc era l’equivalent a fumar 2.700 cigarrets al dia.

 Que és el gas Radó

El radó forma part dels anomenats gasos nobles juntament amb l’heli, el neó, l’argó, el criptó i el xenó. No hauríem d’interpretar el terme noble amb excessives connotacions positives ja que, per exemple, el radó és radioactiu. De fet l’únic mèrit del nom és ser utilitzat en el segle XIX per analogia amb el de "metalls nobles", com ara l'or, que estaven associats amb la riquesa i la noblesa. S’han intentat altres descripcions com gasos inerts o gasos rars però són erronis ja que ha resultat que alguns no eren tan inerts ni altres tan rars.

Es considera que la principal propietat d’un gas noble és que la seva capa exterior d'electrons està complerta i, per tant, amb poca tendència a participar en reaccions químiques.

Però, ras i curt, a efectes de salut el que hem de saber del radó és que és un gas radioactiu, incolor, invisible, inodor i insípid. Aquesta combinació de característiques el fan doblement perillós ja que la seva presència no és detectable pels sentits però si per l’organisme humà.

 Efectes del gas radó sobre la salut

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) considera el radó com un gas cancerigen.

També la International Agency for Research on Cancer (IARC) i l'Environmental Protection Agency (EPA) dels EUA, ho classifiquen com carcinogen del Grup 1 i del Grup A, respectivament. Concretament, el principal efecte advers derivat de la inhalació de radó i en especial dels seus productes de desintegració és el risc de càncer de pulmó.

De fet, segons la OMS, el 14% dels càncers de pulmó estan relacionats directament amb inhalació de gas radó. És la segona causa de càncer de pulmó. Nogensmenys, els experts adverteixen que la poca difusió informativa i el poc coneixement mèdic del tema podria comportar que aquells pacients afectats de radó i, a més a més, fumadors hagin estat diagnosticats per la segona causa i no per la primera. Si això fos així, els càncers de pulmó deguts al radó i no al tabac tindrien un percentatge molt més elevat.

 Legislació vigent

La legislació vigent en matèria de radioactivitat es competència exclusiva del govern espanyol sense perjudici de les funcions de control, assessorament i execució que és competència del Consejo de Seguridad Nuclear ni algunes menors d’inspecció i informació de les comunitats autònomes.

El Reial Decret del 2010 estableix el Reglamento sobre protección sanitaria contra radiaciones ionizantes actualment vigent. És, de fet, una modificació del Reial Decret del 2001. El nou decret especifica prou bé qui és l’autoritat competent cosa que en l’anterior no ho precisava. És a dir, havien passat 9 anys sense esmentar qui era l’estament responsable i, per tant, sense avenços ni controls rigorosos.

Malauradament ni el primer ni el segon reglament contemplen l’exposició de radó a les vivendes. L’ article 2.4 diu: “El presente reglamento no se aplicará a las situaciones de exposición al radón en las viviendas, (…)”.

Es a dir, contràriament a la legislació de molts països, l’Estat Espanyol continua sense tenir una legislació que reguli l’exposició de radó a les vivendes. I això s’esdevé 30 anys després de l’evidencia científica dels problemes que origina el radó en les vivendes que afecten molt negativament a la ciutadania.

Finalment la UE en la seva DIRECTIVA 2013/59/EURATOM DEL CONSELL de 5 de desembre de 2013 estableix normes de seguretat bàsiques per a la protecció contra els perills derivats de l’exposició a radiacions ionitzants. Aquesta Directiva deroga les antigues directives Euratom del 1989, 1990, 1996 i 2003. En ella es contempla no només el Radó en els llocs de treball (article 54) sinó que fa referència a l’exposició al radó en recintes tancats (article 74).

Aquesta directiva diu en el seu article 106: “Els Estats membres posaran en vigor les disposicions legals, reglamentàries i administratives necessàries per donar compliment a la present Directiva com a molt tard el 6 de febrer del 2018”.

 Previsió d’increment del gas radó en les vivendes

Paradoxalment, la progressiva implantació de l’eficiència energètica i els graus de confort de la societat moderna poden ser contraproduents en la lluita contra la presència del radó a les vivendes. I per il·lustrar-ho es posen tres exemples.

1. L’augment de l’aïllament en les vivendes dificulta la renovació d’aire exterior i per tant afavoreix l’augment de la concentració del gas radó provinent del subsòl.

2. L’ús d’aparells d’aire condicionat tendeix a incrementar la diferencia de pressió entre la vivenda i el subsòl. Això possibilita una major penetració de gas radó.

3. La tendència creixent en moltes llars en eliminar la ventilació natural per evitar el refredament o l’escalfament dels recintes.

Cal prestar molta atenció a la tendència creixent de construccions que pretenen minimitzar les pèrdues energètiques a base de no ventilar la vivenda. Per exemple les cases passives es fonamenten en que pràcticament no necessiten energia externa per mantenir una temperatura interior confortable. La regeneració d’aire es fa a través de filtres que no retenen el radó. Malgrat que hi ha solucions tècniques adequades cal estar molt atents a que un bon aïllament energètic no comporti concentracions més grans de radó.

 Zones en situació de risc per presencia de gas radó

El radó s’origina en el subsòl i la seva fluència cap a l’exterior depèn de diversos factors: geologia del terreny, presencia de falles, moviments tectònics, diferencies de pressió entre subsòl i exterior, ...

El Consejo de Seguridad Nuclear ha realitzat uns mapes on es detalla el major o menor risc de presència de radó. Segons això Catalunya presenta, en general, un risc moderat o baix. No obstant s’adverteix que el territori és molt variable i que la mesura caldria fer-la en cada cas concret.

Altrament, més enllà de la zona, convé dir que els soterranis poc ventilats i el tipus de construcció (si és amb pedra natural o no) son dues de les condicions que poden

incrementar la presència de radó. Llògicament, a mida que s’augmenta l’alçada respecte del subsòl disminueix el perill de concentració del gas.

 Medició de la presencia de gas radó

La unitat empleada és el Bq/m3. Sembla que les dosis admeses en la legislació mundial varien molt en funció dels països o els organismes competents. Per exemple els EEUU recomanen un màxim 150 Bq/m3. La OMS, en canvi, el 1987 va proposar 100 Bq/m3 de mitjana i 400 Bq/m3 per a una intervenció immediata. El 1990 la CCE deia que la concentració no ha d’excedir del 400 Bq/m3 en edificacions existents i 200 Bq/m3 en noves construccions. La nova directiva estableix com a límit màxim els 300 Bq/m3.

Actualment a aquesta data se sol acompanyar d’ una altra anomenada Potencial de radó d’una zona. S’anomena percentatge 90 (P90). Per exemple, P90 300 Bq/m3

significa que:

-  El 90% dels edificis tenen concentracions inferiors a 300 Bq/m3.

-  El 10% supera aquest nivell.

 Situació de Castellar del Vallès

L’entitat competent, el Consejo de Seguridad Nuclear, disposa d’una pàgina web (https://www.csn.es/mapas-de-datos) on dona informació a través d’un mapa del potencial de radó per municipis a l’Estat Espanyol (http://www.arcgis.com/apps/SimpleViewer/index.html?appid=a3a435cfb6114e21ad03a5ac2961d8a8). En aquesta pàgina és pot consultar la situació a Castellar del Vallès.

En general dona un P90 de concentració mitjana entre 201 i 300 Bq/m3. Però una zona localitzada en la depressió del riu Ripoll en el seu tram baix dona un P90 superior a 400 Bq/m3. Concretament aquesta zona en forma de bossa correspon a una part de Sant Feliu, Can Sallent, Can Font i els Pedrissos.

Entenem que no cal generar alarma ja que els mateixos experts manifesten que aquestes dades són només una prospecció que té una base científica no determinant.

Però en qualsevol cas té prou fonament per tal de fer algunes comprovacions sobre el terreny que ampliïn la base de dades.

 Moció gas radó

ATÈS que els estats membres de la UE han de desenvolupar la Directiva 2013/59/Eurotrom europea i que ha d’entrar en vigor com a molt tard el febrer del 2018.

ATÈS que en aquests moments es debaten els pressupostos generals de d’estat.

ATÈS que el gas radó té uns efectes molt perjudicials per a la salut.

ATÈS que a Castellar hi ha indicis raonables que indiquen que cal ampliar les dades de mostreig per tal de completar i avaluar adequadament una possible situació de risc.

ATÈS que la UAB és un centre de prestigi pel que fa al gas radó i que té forts vincles de col·laboració amb el nostre municipi

Per tots aquests motius, el grup d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Castellar del Vallès proposa d’adopció dels següents

ACORDS

PRIMER.- Promoure a través de l’Actual i pàgina web de l’Ajuntament de Castellar del Vallès una campanya que informi de la presència i dels efectes del gas radó.

Aquesta informació por ser especialment útil per aquelles construccions amb soterranis poc ventilats o que utilitzen la pedra com a element constructiu o decoratiu.

SEGON.- Instar al Ministerio de Industria que elabori els reglaments necessaris per tal que la Directiva 2013/59/EURATOM pugui entrar efectivament en vigor, com a

molt tard, el febrer de l’any 2018 tal com exigeix la UE.

TERCER.- Sol·licitar als grups parlamentaris catalans al congrés que incorporin una

partida als Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) per tal que s’ampliï el mapa del potencial de radó en el municipi de Castellar del Vallès.

QUART.- Demanar la col·laboració de l’UAB que en aquest camp te un reconegut

prestigi, per tal que prengui part en una comissió local on experts, tècnics de  l’Ajuntament i representants politics puguin debatre i proposar actuacions  concretes a Castellar.

VOTACIÓ: FOU APROVADA PER UNANIMITAT