Ajuntament de Castellar del Vallès

Importància i necessitat de la iniciativa No puc esperar!?

Hi ha persones que en la seva condició de pacients tenen la necessitat contínua, sovint imprevisible, d’anar al lavabo. El fet que aquesta necessitat pugui aparèixer amb molta urgència provoca en les persones que la pateixen problemes d’angoixa i preocupació quan es troben fent qualsevol tipus d’activitat a la via pública. Per això, aquestes persones veuen minvada la seva qualitat de vida ja que els costa sortir de casa o fer vida social per por de no trobar un lavabo accessible en el moment necessari.

Origen que ha provocat aquesta iniciativa arreu del món

El cas d’una nena de 14 anys, anomenada AllyBaini afectada per la malaltia de Crohn,va iniciar aquest ampli moviment. La nena estava comprant amb la seva mare en una botiga quan va tenir una imprevisible i urgent necessitat d’anar de ventre. De fet aquest és el símptoma de la malaltia. Va demanar permís per anar al lavabo però li van denegar tot dient que el que hi havia era d’ús exclusiu pels empleats. L’Ally no va poder més i s’ho va fer a sobre provocant una situació de vergonya, ràbia i impotència. Aquest fet va provocar que ella i la seva mare lluitessin fins aconseguir, el 2005, un canvi de lleis a Illinoisi una conscienciació social del problema que ha permès que, actualment, la possibilitat d’accessibilitat a un lavabo sigui possible a països com EUA, Gran Bretanya, Austràlia, Nova Zelanda, Canadà, França i Bèlgica.

Antecedents a Catalunya

El projecte No puc esperar! és una iniciativa de l’Associació de Malalts de Crohn i Colitis Ulcerosa de Catalunya (ACCU Catalunya) i de la Unitat de Malaltia Inflamatòria Intestinal (MII) de l'Hospital Universitari Doctor Josep Trueta de Girona. I, a més a més, té el suport del Consell Consultiu de Pacients de Catalunya del Departament de Salut, de la Societat Catalana de Digestologia, i del Grupo Español de Trabajo en Enfermedad de Crohn y Colitis Ulcerosa  (GETECCU).

El projecte és molt recent. Neix el desembre del 2013 i s’aplica per primer cop a Girona el gener del 2014. Ésun projecte pioner a tot l'Estat. A Catalunya ja s'està aplicant amb èxit a cinc ciutats: Girona, Sabadell, Calonge, Palamós i Terrassa.

Que pretén el projecte?

És un projecte bidireccional i, per tant, pretén actuar en dos sentits diferents:

• Ajudar a millorar la qualitat de vida dels pacients, procurant-los un accés ràpid i gratuït als lavabos en els llocs on els necessitin.
• Informar i conscienciar a la societat sobre les malalties inflamatòries intestinals (malaltia de Crohn i Colitis Ulcerosa) ide les necessitats dels pacients que les pateixen.

Quina identificació acreditaran els beneficiaris?

L’Associació de Malalts de Crhon i Colitis Ulcerosa de Catalunya (ACCU Catalunya) emetrà unes targetes, amb la inscripció NO PUC ESPERAR!, a aquells pacients que, a criteri mèdic, ho necessitin. Amb aquesta targeta els pacients podran sol·licitar un lavabo a aquells establiments, comerços o dependències municipals que prèviament s’hagin ofert per aquest servei.

NO PUC ESPERAR! compta amb una web i una aplicació per a mòbils que informa als portadors de la targeta dels llocs propers a on es poden adreçar en cas de necessitat.També disposaran d’informació escrita de les botigues i establiments a on poder anar.

Aquestes targetes seran gratuïtes i numerades però no nominatives.

A qui va destinada la iniciativa?

D’acord amb la resposta a la pregunta anterior“Que pretén el projecte?”aquí també hi ha dos destinataris essencials:

1. Els pacients. Bàsicament a aquells amb malaltia inflamatòria intestinal (malaltia de Crohn i Colitis Ulcerosa), pacients ostomitzats per qualsevol circumstància, pacients colectomitzats parcialment o totalment i pacients intervinguts de càncer de recte. Aquests, però, són només els principals candidats. Qui determina, en darrera instancia els pacients destinataris són els qui designi el metge especialista. Pot passar que un pacient diagnosticat amb alguna malaltia descrita anteriorment no pugui ser un beneficiari si el metge considera que no està en una fase que ho requereixi. I, altrament, podria passar que un  pacient afectat per una altra malaltia en pugui resultar beneficiat a criteri mèdic.
2. La societat. A través d’un treball de conscienciació és pretén que la societat s’impliqui en col·laborar en resoldre un problema de molta importància per col·lectius de pacients. En general es pretén arribar a tota la societat però especialment cal la col·laboració de.
   1. Equips mèdics. És sol·licitarà la col·laboració de l’equip mèdic de les Unitats MII (Malaltia Inflamatòria Intestinal) o Serveis de Digestiu de l’hospital que es designi a la zona  a implantar.
   2. Ajuntaments. Normalment els lavabos dels equipaments públics són gratuïts i accessibles però si l’Ajuntament és el primer en adherir-se al projecte donarà exemple a la ciutadania i als establimentsprivats i facilitarà el procés en l’àmbit municipal.Per altra banda el seu compromís i col·laboració es determinant per l’èxit del projecte a la Vila.
   3. Associacions de comerciants. Es vital que, per ampliar la xarxa de disponibilitats, els comerços, bars, restaurants, etc. s’adhereixin al projecte.
   4. Voluntaris. La possibilitat de disposar de voluntaris a Castellar es de molta utilitat ja que permet fer tasques de preparació, informació, tramitació i difusió.
   5. Patrocinadors. La campanya també ha d’advertir de la possibilitat de promoure la figura de promotors per tal d’aconseguir l’objectiu que les targetes siguis gratuïtes.

Per tot l’exposat en el preàmbul presentem la

MOCIÓ SOBRE LA INICIATIVA NO PUC ESPERAR!

ATESA la importància de possibilitar que les persones amb malalties inflamatòries intestinals tinguin una millor qualitat de vida.

ATÈS que la iniciativa no comporta costos ni per a l’Ajuntament ni pels castellarencs estiguin o no afectats per les malalties descrites.

ATÈS que es tracta de malalties no contagioses i, per tant, no te conseqüències per als establiments que s’adhereixin a aquesta campanya

ATESES les experiències positives que han tingut altres poblacions com Girona, Sabadell, Calonge, Palamós i Terrassa.

ATÈS que el compromís de l’Ajuntament de Castellar pot ajudar significativament en la campanya NO PUC ESPERAR! i donarà, alhora, exemplaritat a comerços i establiments de Castellar.

Es proposa al Ple de l’Ajuntament de Castellar del Vallès l’adopció dels següents ACORDS.

PRIMER.- Manifestar l’adhesió de l’Ajuntament de Castellar a la iniciativa NO PUC ESPERAR!.

SEGON.- Incorporar de manera visible la targeta NO PUC ESPERAR en tots els establiments i locals de l’Ajuntament.

TERCER.- Compromís de l’Ajuntament en fer la feina d’intermediació per aconseguir que el major nombre d’establiments i comerços de Castellar s’adhereixin a la campanya.

QUART.- Gestionar, informar i promoure que un grup de voluntaris es constitueixin com a grup estable de l’ACCU a Castellar i impulsin la campanya NO PUC ESPERAR! a la Vila.

CINQUÈ.- Establir els contactes amb l’Hospital de referencia per tal d’obtenir la col·laboració i l’assessorament necessaris.

SISÈ.- Informar a les empreses que tenen concessionats serveis de l’Ajuntament de la necessitat que participin d’aquesta campanya.

SETÈ.- Notificar el present acord a la ACCU Catalunya, a l’Hospital Universitari Doctor Josep Trueta de Girona, al CAP de Castellar del Vallès i a l’Hospital Taulí.

VOTACIÓ: FOU APROVADA PER UNANIMITAT