Ajuntament de Castellar del Vallès

Una greu injustícia pels ciutadans lleials a la república i la democràcia

La Constitució Espanyola va ser aprovada el 6 de desembre del 1978. La ley de la Memoria Histórica el 26 de desembre del 2007.Havien passat 39 anys. Pràcticament els mateixos que va durar la dictadura franquista. Definitivament, massa tard per tots aquells ciutadans que van decidir defensar la democràcia contra l’aixecament militar. Fins i tot massa tard pels fills de les famílies que van patir represàlies per defensar la legalitat i legitimitat de la república.

Cal dir que, amb anterioritat, s’havia aprovat la llei 5/1979 que establia una acció protectora en alguns aspectes però era clarament insuficient, limitadora i parcial.

Ley de la Memoria Histórica

Aquesta llei es va aprovar en la legislatura que es va iniciar el 2004 sota la presidència de José Luis Rodriguez Zapatero. Curiosament, en el programa electoral del PSOE no figurava cap redactat relatiu a la “memòria històrica”. Ni tan sols Zapatero en va fer esment en el discurs d’investidura.

Només és parlava de la creació d’un centre Estatal de Documentació i Investigació Històrica sobre la Guerra Civil i el franquisme.

No obstant, l’ARMHC (l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya principal associació en aquest àmbit), diversos partits, experts i la pròpia ONU manifesten que aquesta llei es clarament insuficient per diversos motius. Un es que en el preàmbul de la llei s’afirma que la memòria de les víctimes del franquisme és personal i familiar. Això implica, de fet, que l’enfoc de la llei evita que els delictes siguin considerats comesos contra tota la societat i la humanitat. L’assumpció efectiu d’aquest plantejament obligaria a l'Estat ha practicar polítiques públiques que no permetin la repetibilitat dels fets i que garanteixin a les víctimes el seu dret a la veritat, a la justícia i a la reparació.

Una altra crítica contundent és en l’apartat dels judicis sumaris ja que aquests són declarats il·legítims però no anul·lats. El plantejament de la llei evitaria així una reparació necessària i justa per tots els condemnats que varen ser jutjats amb poques garanties d’imparcialitat. El cas més emblemàtic és la condemna a mort del president de la Generalitat Lluís Companys.

Malgrat la timidesa de la llei, el PP va advertir que quan ell estigues al govern la derogaria.  De fet un cop al govern, a partir del 2011 va eliminar les dotacions pressupostàries per fer complir la llei cosa que equivalia a deixar-la inoperativa.

Article 15. Símbols i monuments públics

L’article 15,en el seu apartat 1, la llei de la Memòria Històrica diu:

Las Administraciones públicas, en el ejercicio de sus competencias, tomarán las medidas oportunas para la retirada de escudos, insignias, placas y otros objetos o menciones conmemorativas de exaltación, personal o colectiva, de la sublevación militar, de la Guerra Civil y de la represión de la Dictadura. Entre estas medidas podrá incluirse la retirada de subvenciones o ayudas públicas.

Plaques franquistes als carrers de Castellar

El nostre grup municipal ha detectat quatre plaques franquistes en els carrers de Castellar. Corresponen a plaques d’habitatge de l’ Instituto Nacional de la Vivienda amb el seu corresponent “yugoyflechas” de la falange. Dues són en el cèntric carrer de Montcada, en la zona de vianants, a banda i banda de carrer. Les altres es troben a la carretera de Sabadell entre el Dia i la gasolinera. Concretament en els números 3 i 7. Aquestes plaques no estan catalogades en el Cens del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.

Inscripció franquista a l’Església de Sant Esteve de  Castellar

En canvi el que si consta en aquest cens de la Generalitat són les inscripcions que figuren a la façana de l’església de Sant Esteve, per be que a l’actualitat es pràcticament il·legible. Són de l’any 1939 i corresponen a noms de caiguts de la població.

Es discutible si aquesta inscripció podria acollir-se al punt 2 del mateix article 15. Diu:

“Lo previsto en el apartado anterior no será de aplicación cuando las menciones sean de estricto recuerdo privado, sin exaltación de los enfrentados, o cuando concurran razones artísticas, arquitectónicas o artístico-religiosas protegidas por la ley.”

En qualsevol cas un comitè d’experts hauria d’avaluar i proposar alguna solució per resoldre una inscripció que només recorda els ciutadans morts d’un dels bàndols.

Pel que fa a les plaques detectades a Castellar, de cap manera se li pot aplicar aquesta possible circumstància eximidora.

MOCIÓ RETIRADA SÍMBOLS FRANQUISTES A CASTELLAR

ATESA l’obligació de totes les administracions, i per tant també l’Ajuntament de Castellar, de complir i fer complir allò que preveu la Ley de MemoriaHistorica i concretament el seu article 15è.

ATÈS que ja han passat més de 8 anys d’ençà de la promulgació de la llei, temps més que suficient per fer un inventari de les plaques i símbols franquistes a Castellar i actuar amb conseqüència.

ATÈS que hi ha castellarencs que van patir directament la repressió que va provocar el franquisme i per tant es poden sentir ofesos en veure que es mantenen símbols inequívocament franquistes en els carrers de Castellar.

Es proposa al Ple de l’Ajuntament de Castellar del Vallès l’adopció dels següents

ACORDS:

PRIMER.- La retirada immediata de les plaques franquistes visibles en els carrers Montcada i carretera de Sabadell.

SEGON.- Promoure que l’Ajuntament investigui, inspeccioni i, si es el cas, retiri altres plaques o símbols franquistes que aquesta moció no ha recollit.

TERCER.- Proposar un equip d’experts en la matèria que decideixi quin tractament caldria donar a les inscripcions de la façana de l’església de Sant Esteve.

QUART.- Informar als responsables de l’Arxiu Municipal d’Història i l’Arxiu  d’Història si les plaques retirades poden ser d’interès per a la seva conservació i dipòsit.

CINQUÈ.- Constatar que la Ley de Memòria Històrica és clarament insuficient per reparar les greus injustícies provocades per la repressió franquista.

SISÈ.- Notificar el present acord a la ARMH Catalunya i al Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya per tal que actualitzin el seu cens.

 VOTACIÓ: FOU APROVADA PER UNANIMITAT