Desplegar menú

Ajuntament de Castellar del Vallès

Saltar al contingut
 

Acords municipals anteriors a 31 de desembre de 2017

La pàgina s'ha generat el 24/11/2024 15:57:41

07. Moció del grup municipal d'ERC de suplicatori a la democràcia

Aforats

La legislació espanyola preveu que els membres del governs estatal i autonòmics, així com els diputats dels Parlaments, del Congrés,del Senat i alguns jutges i magistrats tinguin la condició d’aforat.

La idea que engloba aquesta legislació és que els aforats que siguin investigats seran jutjats, si es el cas, per tribunals superiors en lloc d’ordinaris.

L’aforament, en el seu origen, es defensava considerant que un tribunal superior pot tenir més experiència i ser menys impressionable que un tribunal ordinari. La realitat actual és que com més alt és el tribunal més manipulable és políticament. Això ha qüestionat l’ampli aforament actual fins al punt que molts partits consideren que cal eliminar-lo.

 

Suplicatoris

La manera de procedir judicialment contra un aforat es retirar-li aquesta atribució. Per això quan hi ha un requeriment per part d’un tribunal de justícia el procediment es demanar a les Cortes que retirin l’aforament a través d’un suplicatori.

Només la meitat dels suplicatoris demanats pel Tribunal Suprem han estat acceptats pel Congrés o el Senat espanyols des de l'inici de la transició. En total, se n'han concedit 56 d’un total de 91sol·licitats.

Molts suplicatoris tenen el seu origen en infraccions de trànsit o de corrupció. Però els suplicatoris han estat sovint també un recurs polític llançat contra les forces crítiques amb el règim de la Constitució del 1978. Alguns exemples són Telesforo Monzón, Francisco Letamendi, Anton Ibarguren, Joan Idigoras i Iñaki Goioaga.

Altres coneguts casos han estat el senador Josep M Sala i, més recentment, Lluis Barcenas.

Sens dubte, però, el més important va ser el de Jose Barrionuevo, ministre de Felipe Gonzalez per un tema de malversació i detenció il·legal.


Francesc Homs, un cas singular

Però el  cas de Francesc Homs s’allunya de tots els casos anteriors ja que la seva causa no te res a veure amb la corrupció, les infraccions de trànsit, les declaracions d’enaltiment del terrorisme ni les detencions il·legals. Se’l vol jutjar per fer possible que milions de catalans votessin lliurament sobre el seu futur polític. Una consulta, per altra banda, que tenia la seva justificació en un acord del Parlament de Catalunya, on resideix inequívocament la representació de tots els catalans. Francesc Homs acompanya als altres encausats pel mateix fet: El president Artur Mas, la vicepresidenta Joana Ortega i la Consellera Irene Rigau. Aquests tres, però, no han passat per un procés de suplicatori perquè ja no tenen la condició d´aforats.

 

Encausar Francesc Homs es encausar més de 2.000.000 persones

Les dades definitives de la participació del 9N del 2014 són 2.344.828 persones de les quals un 80,91% dels ciutadans van votar “Si-Si” (1.897.274 vots), el 10,02% ho van fer pel “Sí-No” (234.848 vots) i un 4,49% dels sufragis (105.245 vots) van optar pel “No”.

Moció Suplicatori a la democràcia

ATÈS el dret del poble català a decidir el seu futur.

ATÈS que el govern de la Generalitat del 9N del 2014 va complir una promesa electoral i un mandat majoritari del Parlament de Catalunya.

ATÈS que el Procés Participatiu del 9N va permetre votar a 2.344.828 ciutadans de manera lliure i democràtica.

Per tot el que s’ha ’exposat, es proposa al ple de l’Ajuntament de Castellar del Vallès l’adopció dels següents

ACORDS:

PRIMER.- Rebutjar que les respostes que es donen a les demandes d’una gran part de la ciutadania de Catalunya sigui per la via judicial en lloc de la política.

SEGON.- Constatar l’error dels partits que varen votar a favor del suplicatori.

TERCER.- Denunciar especialment el vot afirmatiu del PSC ja que molts càrrecs electes d’aquest partit van participar en les votacions del 9N. És incompatible participar d’unes votacions per després denunciar-les.

El partit socialista Som de Castellar-PSC, deixa constància que no participen en la votació. D’acord amb l’article 95 del ROM el vot de Som de Castellar-PSC compta com abstenció.

VOTACIÓ: LA PROPOSTA FOU APROVADA, PER MAJORIA SIMPLE:

Vots a favor:     SIS       ( 6) dels regidors D’ERC i PDECat

Vots en contra:  CAP         

Abstencions :  QUINZE    (15) dels regidors DE Som de Castellar-PSC i Decidim Castellar

Cercador










Peu de pàgina

Ajuntament de Castellar del Vallès · Passeig Tolrà, 1 | 08211 Castellar del Vallès | Tel. 93 714 40 40