Ús de galetes
Aquest lloc utilitza galetes de tercers per poder millorar els nostres serveis a partir de l'anàlisi de la teva navegació. Si continues navegant sense canviar la teva configuració considerarem que acceptes la seva utilització.
Costums i hàbits horaris a Catalunya.
El franquisme va canviar els hàbits horaris del nostre país: la pluriocupació masculina -les dones havien de quedar a casa- que enllaçava dues feines més les hores extra van endarrerir els horaris dels àpats. A aquest fet cal sumar-li el canvi de fus horari aprovat per decret el març de 1940 que arrenglerava l’estat espanyol amb el fus horari de l’eix feixista italo-alemany, tot i que per lògica, l’estat espanyol ha d’estar al fus horari del meridià de Greenwinch.
Així doncs, tenim uns horaris presencialistes, de baixa productivitat i pensats per a una societat que fa anys que no existeix. Horaris que tenen serioses conseqüències:
Realitat horària a Catalunya en comparació amb Europa
A gairebé tota Europa, l'horari laboral és entre 8 i 9 hores. Parant un màxim d'una hora per dinar, l’hora de plegar no va més enllà de les 5 o 6 de la tarda. A l'Estat espanyol i a Catalunya, en canvi, és habitual que la població treballadora s’aturi dues hores per dinar (a l’àmbit escolar poden ser tres) i que la jornada laboral s’allargui fins a les 7 o les 8 del vespre. O fins i tot més enllà.
Aquesta jornada poc compactada provoca sopar a partir de les 9 del vespre en el millor dels casos i, per tant, provoca els efectes esmentats anteriorment. La televisió, conseqüentment, estableix horari de màxima audiènciaentre les 9 i les 12 reduint les hores de son. En definitiva se solapa el temps personal i el temps de descans.
El clima és l’origen de l’horari establert?
Durant anys una part de la població ha cregut que els horaris que fem tenen el seu origen en les condicions de llum i clima del nostre país. Però ara els experts ho desmenteixen, si més no, en gran part. El mite de vincular el clima amb la desorganització horària es desmunta tot sol comprovant que a Portugal, Marroc, Itàlia o Grècia se sopa a les 7 o 8 del vespre.
Europa com a exemple
En els darrers anys s’ha aprofundit en la recerca i els estudis que se’n desprenen demostren que es fa necessari i urgent desfer-se de la rèmora que representa la desorganització horària actual incapaç de fer front a la complexitat del moment present.
Europa fa algunes dècades que va començar la substitució dels horaris nascuts amb l’era industrial per uns altres adaptats i flexibles a les necessitats d’igualtat, productivitat i participació de la ciutadania. Diversos estudis de la Fundació Europea per a la Millora de les Condicions de Vida i de Treball (Eurofound) amb dades d’Eurostat mostren que estan avançant en el bon camí, tot i que hi ha diferències entre estats segons els models adoptats. Al nostre país el debat tot just s’inicià fa uns anys i ara sembla que se’n pren consciència de manera més àmplia en un context de crisi en què cal trobar fórmules d’optimització dels recursos escassos, però sobretot, en què cal proposar estils de vida no determinats exclusivament per una compulsió productivista i consumista. L’ordre horari hauria de ser la norma i la flexibilitat individualitzada l’excepció en tots els àmbits. Establir un horari racional generalitzat hauria de ser la norma a aplicar en tots els àmbits socials i econòmics, públics i privats. Això no exclou que es reconeguin després determinades situacions de flexibilització horària, i per tant, excepcions a les normes generals, per atendre determinades situacions personals o de determinats col·lectius.
Reforma horària, Ara és l’hora
En aquest context és on s’ha posat en marxa la Iniciativa per a la Reforma horària- Ara és l’hora, reconeguda pel Govern de la Generalitat de Catalunya com a la plataforma interlocutora en aquesta qüestió. L’objectiu fonamental és impulsar uns horaris beneficiosos per a les institucions, les empreses i la ciutadania. Cal, en definitiva, passar d’uns horaris propis de l’era industrial a uns que s’adaptin a les necessitats de la nova societat del coneixement i del consum, amb més complexitat social i augment progressiu de les desigualtats.
En la forma en què està organitzada la nostra societat, el temps esdevé un factor sistèmic dins del model social. Cal cercar mesures legislatives i de promoció i sensibilització que abordin el canvi a tres nivells:
Superat el debat de la conveniència, l’objectiu d’aquests treballs és debatre la viabilitat per transitar cap al retorn de Catalunya als horaris anteriors al franquisme, adaptats a la nova realitat social, econòmica i cultural.
Moció reforma horària municipal
ATESOS els obstacles per a la competitivitat i la producció empresarial i l’augment de riscos psicosocials.
ATESOS els problemes de salut derivats de la manca de son en adults i infants que poden comportar baixos rendiments laborals i educatius.
ATESA la manca de temps familiar i personal per fer afectiva la conciliació familiar.
ATÈS l’escurçament a la dedicació al lleure, la cultura i l’esport.
ATÈS l’afebliment de l’activisme social.
ATESA la disminució del benestar de la societat en general.
Per tot el que s’ha exposat es proposa al ple de l’Ajuntament de Castellar del Vallès l’adopció dels següents acords:
PRIMER.- Instar que, en el seu àmbit competencial, l’Ajuntament de Castellar afavoreixi la consolidació de la reforma horària.
SEGON.- Donar suport a les mesures que facin possible la transició cap a la reforma horària formulada en un moment concret en el temps. Els agents que poden fer possible aquesta reforma se situen principalment en l’acció sobre els horaris laborals, però també en els escolars, els comercials, els culturals, els esportius, els televisius i els associatius, així com en les infraestructures públiques i privades que els puguin permetre.
VOTACIÓ: FOU APROVADA PER UNANIMITAT
