Ajuntament de Castellar del Vallès

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

Plaça Catalunya en el catàleg de Bens Protegits de caràcter local

Sovint les dinàmiques urbanístiques, les especulacions econòmiques, polítiques o la pressió derivada del creixement poblacional actuen com a factors de risc en la preservació del patrimoni arquitectònic, arqueològic? paleontològic, sociocultural? etnològic, natural o ambiental. Com a resposta preventiva a aquestes possibles amenaces neix la utilitat dels catàlegs de bens protegits. La funció principal del Catàleg de béns protegits és la preservació dels valors existents en l’àmbit del pla urbanístic per mitjà de l’establiment de mesures urbanístiques de protecció jurídica. 

La Plaça de Catalunya forma part del Catàleg de Bens Protegits amb la fitxa ES-06/063. I això fa que es disposi d’un document normatiu que permet a l’ajuntament protegir un patrimoni significatiu i rellevant del municipi.

La fixa recull les següents característiques:

A l’apartat Àmbits de protecció i objecte diu textualment “Es protegeix l’ordenació de la plaça i els seus trets compositius més significatius”. 

En l’apartat Regulació de les intervencions diu “Reformar la làmina d’aigua per millorar-ne el manteniment i la sostenibilitat de la mateixa”.

Tothom sembla estar d’acord en que el principal tret característic de la plaça és la bassa amb la seva escultura. Fins i tot ho deu considerar el mateix govern de l’Ajuntament ja que, fins i tot, situa la seva imatge a la web de l’ajuntament cosa que indica fins a quin punt és un element de referència per tot el poble. On hi ha la discrepància és en establir si la intervenció altera les característiques definides en el catàleg. El repartiment de criteris és molt asimètric. A la banda del no només hi tenim l’equip de govern. A la banda del si hi ha tota l’oposició, els dissenyadors de la bassa, la Comissió pel Patrimoni, Castellar pel Patrimoni i el Departament de Cultura de la Generalitat.

Jocs d’aigua

La recent actuació a la Plaça Catalunya s’ha volgut presentar com un conflicte entre la preservació del patrimoni de la bassa i els Jocs d’aigua. S’ha plantejat una falsa confrontació entre una proposta de denuncia ecològica d’una gran bellesa contemplativa i una zona de divertiment i de participació, especialment infantil. Entre una activitat de reflexió i de consciencia o d’esbarjo i joc. El conflicte només existeix quan es pretén que les dues activitats convisquin físicament en el mateix espai. En aquest cas, qui en surt més malparada és la primera ja que aquesta precisa de l’espai contemplatiu necessari, de la tranquil·litat ambiental adequada i la imatge plàstica d’allò que vol expressar. Per això les dues propostes requereixen espais apropiats i diferents.  I totes dues són igualment necessàries pel desenvolupament harmònic i equilibrat del municipi. Per això no existeix confrontació ni exclusió de propostes sinó d’espais. A la pregunta, doncs, si volem patrimoni o jocs d’aigua responem: Patrimoni i jocs d’aigua!. L’única condició és que no comparteixin exactament el mateix espai.

I a la Plaça Catalunya hi ha espai de sobres per tot.

Comissió de Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de Castellar del Vallès

Aquesta Comissió va estar creada pel mateix ajuntament per tal de “assumir la funció de vetllar pel compliment de la protecció i conservació dels béns inclosos en el Pla Especial del Catàleg de Béns a protegir. La Comissió haurà de valorar les intervencions conforme al nivell de protecció i normes d’intervenció dels elements catalogats, funcionant com un instrument àgil i obert de control de les intervencions que sobre aquest béns s’hagin d’efectuar.”

La Plaça Catalunya ha estat la primera oportunitat de pronunciament de la Comissió des de la seva creació. Paradoxalment, la Comissió no va ser consultada en el procés previ de proposta de modificació del primer be patrimonial protegit. I davant d’això sembla oportú interrogar-se sobre quin sentit té crear un òrgan, molt competent tècnicament, a la que ni tan sols se li demana l’opinió en un tema tan sensible i complexa. I, encara més, quin sentit té confeccionar un catàleg de bens a protegir quan no es pretén respectar-lo.

Normalment els ajuntaments creen els catàlegs de bens a protegir per defensar-los  de la sempre cobdiciosa i insatisfeta iniciativa privada. Però aquest deu ser dels pocs casos que el mateix ajuntament ataca allò que s’ha compromès a defensar. En aquest cas concret sembla incongruent que l’ajuntament hagi de defensar-se de si mateix.

Desacord dels dissenyadors amb la modificació efectuada.

Contràriament a les informacions interessades que han circulat darrerament, l’arquitecte de la Plaça Catalunya, Pere Roca i l’escultor, Joan Coderch han emès un escrit conjunt valorant el seu posicionament en relació a les intervencions dutes a terme a la Plaça Catalunya. El seu primer paràgraf és força revelador:

“Pere Roca Roumens, arquitecte, i Joan Coderch Pares, escultor, dissenyadors de l’espai de la Plaça de Catalunya i de l’escultura de la balena integrada a la bassa volem manifestar el nostre desacord amb la intervenció que s’està portant a terme a la Plaça de Catalunya en l’espai de la bassa i l’escultura de la balena”.

L’escrit, molt argumentat tècnicament, acaba amb un contundent penúltim paràgraf:

“Entenem que la reforma plantejada afecta molt negativament a l’element catalogat i és molt lamentable que una cosa així, una actuació sobre un element protegit i que afecta negativament a la seva imatge i als seus plantejaments originals, l’Ajuntament intenti justificar-ho amb un informe tècnic-jurídic amb arguments intranscendents per defensar una actuació indefensable i reconeixent, a més, que l’elaboració de la fitxa del Pla especial del Catàleg es va fer pensant en la intervenció “destructiva” que es volia dur a terme. És a dir, es va “manipular” premeditadament la fitxa d’un element catalogat per poder justificar després l’actuació que es volia fer”.

Aquesta moció comparteix i dona suport a l’escrit referit.

L’escrit va signat per l’arquitecte i l’escultor i tanca, inequívocament, el seu posicionament en relació a les obres de la Plaça Catalunya.

Posicionament del departament de Cultura de la Generalitat.

En data 30 de març de 2017 (registre d’entrada 2023/390E, data 3.04.2017), el Sr. Jordi Uyà Puigmarti, Regidor per Decidim Castellar, va enviar al Departament de Cultura, un escrit en relació a les obres que s’estan realitzant a la plaça Catalunya, per tal que s’aturin les obres, i es reconsideri una millor solució per aquest espai públic.

El 25 de maig una delegació d’ERC Castellar, una diputada al Parlament i l’arquitecte Pere Roca van tenir una entrevista amb el director general Jusep Boya per tractar el tema de la Plaça Catalunya. A la reunió també hi havia la directora i la secretaria general. Es va demanar un informe al Departament de Cultura.

També representants del Pdcat de Castellar han fet gestions amb aquest organisme.

Finalment en data 19 de juny la Generalitat emet un informe on el seu darrer paràgraf diu:

“Es considera que en eliminar l’espai d’aigua existent, es perd un dels trets compositius significatius de la plaça i perjudica la comprensió de l’escultura. A més, el projecte presentat canvia substancialment les raons de catalogació d’aquest espai públic”.

Manifest de Castellar pel Patrimoni

El passat 13 de juny la Plataforma Castellar pel Patrimoni, va llegir un manifest a la mateixa Plaça Catalunya amb el títol “Qui protegeix el patrimoni?”. El paràgraf més rellevant del manifest diu: "És per això que volem denunciar que la reforma duta a terme a la Plaça Catalunya vulnera el dret de tots els ciutadans de la vila a gaudir d'un bé patrimonial que queda malmès. Volem denunciar també, la manca de transparència de tot el procés, que sovint va acompanyada d'una retòrica populista i d'una improvisació en la realització del projecte que ens preocupa en gran manera”.Aquesta moció s’adhereix totalment a aquest manifest.

Volem recordar que Castellar pel Patrimoni és un col·lectiu d’experts en patrimoni que va nàixer l’octubre del 2014 amb la voluntat d’assessorar i ajudar a l ‘ajuntament i tècnics municipals en la redacció i revisió del catàleg. De fet el seu portaveu, Oriol Vicente, va fer la presentació tot posant especial èmfasi en què la plataforma “està al costat de l’Ajuntament, no es posiciona en contra. Està molt bé que es faci un catàleg, i hem de ser tots un, volem ajudar perquè el patrimoni és de tots i volem que es faci bé”. Es bo de recordar-ho si és vol fer una valoració acurada de les intencions d’aquesta plataforma ciutadana.

Actuacions motivades per l’alt cost de manteniment?Tal i com ens va dir el regidor d’urbanisme Pepe Gonzalez en una reunió prèvia a l’inici de les obres, la raó per l’actuació a la plaça Catalunya era l’elevat cost del manteniment. De fet el divendres 24 de març, l’alcalde Ignasi Giménez ratifica les declaracions del seu regidor en la informació que dona l’àrea de comunicació del mateix Ajuntament amb aquestes paraules: “La bassa de la Plaça Catalunya s’ha convertit amb els anys en una instal·lació obsoleta, amb un alt cost de manteniment i neteja”.

O sigui que l’única raó donada per l’equip de govern per fer les obres és el manteniment i la neteja. Així les coses és de suposar que les reformes a la plaça han de complir l’objectiu de disminuir significativament el cost de manteniment del projecte original. Però una simple comparativa entre el disseny original i l’actual ens porten fàcilment a la conclusió que, de cap manera, les actuacions realitzades es poden defensar com a una reducció de costos de manteniment. I ho podem detallar ja que caldrà:

Major control sanitari de les aigües en circulació. Major control pel risc de legionel·losi per l’aigua de vaporització. Augment considerable de pèrdues d’aigua per evaporació i per vaporització. Increment de despesa energètica. Increment d’averies per inactivitat funcional. Increment d’inspecció i manteniment per càrrega suspesa per cables. Increment de manteniment per oxidació de materials. Increment per manteniment per aparells jocs d’aigua.

De moment, en el primer cap de setmana de funcionament ja tenim el primer brot de problemes tòpics entre els usuaris, el que obliga a un control molt més exhaustiu sobre el reciclatge de les aigües, durant les primeres setmanes.

Afectacions a la seguretat

Aquest es un altre aspecte que haurà de preocupar especialment. El principal element és l’important pes suspès en una zona d’esbarjo i trànsit de ciutadans. Altres elements que caldrà controlar són els inherents a tots els jocs d’aigua, és a dir, relliscades i bon ús de les instal·lacions.

Finalment, i no menor, caldrà vigilar els cantells vius d’obra existents a la bassa.

Restriccions a la visió general de l’escultura

Les noves edificacions verticals realitzades a la part oest de la bassa priven de la visió  de l’escultura. És a dir, arribant a la Plaça Catalunya pel nord-oest, pel carrer de Prat de la Riba, l’escultura queda parcial o totalment tapada. En qualsevol cas, l’encara millor vista possible, des de l’oest, l’escultura queda desfigurada per altres elements alts corresponents als jocs d’aigua.

Eliminació completa de la làmina d’aigua

Les actuacions efectuades no s’han ajustat gaire als dibuixos subministrats per  l’equip de govern. A la vista de l’evidència que la informació no era coincident amb el projecte la comissió del patrimoni i els equips de l’oposició han demanat que la reforma no podia contemplar mai l’eliminació de la làmina d’aigua. El regidor d’urbanisme sempre ha assegurat que la làmina d’aigua es mantindria encara que en un mínim gruix. La realitat de la plaça confirma que, a la base de l’escultura, no hi ha cap gruix mínim d’aigua i per tant, l’escultura emergeix completament del ciment. Que aquest ciment pugui estar mullat no es pot qualificar de cap manera de làmina d’aigua.

MOCIÓ Plaça Catalunya

ATÈS l’escrit dels dissenyadors de la Plaça Catalunya i, en particular, la seva bassa i la seva escultura.

ATÈS el manifest de Castellar pel Patrimoni.

ATÈS  l’informe del Departament de Cultura de la Generalitat.

ATÈS el manifest dels tècnics independents de la Comissió pel Patrimoni.

Per tot l’exposat els grups d’ERC, Decidim i Pdecat de Castellar del Vallès proposen al Ple l’adopció dels següents

ACORDS:

PRIMER.- Donar ple suport a l’arquitecte, Pere Roca i a l’escultor Joan Coderch en el seu escrit en relació a l’actuació a la Plaça Catalunya i que es tinguin en compte, en el futur, les seves consideracions de cara a la catalogació i protecció d’aquest espai.

SEGON.- Donar ple suport a la plataforma Castellar pel Patrimoni en el seu manifest Qui protegeix el patrimoni?.

TERCER.- Donar ple suporta la Comissió del Patrimoni en el seu treball.També lamentem la poca consideració i respecte que l’alcaldia i la regidoria d’urbanisme li han donat en tot aquest tema.

QUART.- Demanem, en casos de divergència d’opinions, com ha estat el cas, recorre al Departament de Cultura de la Generalitat per a que emeti un informe.

CINQUÈ.- Demanem al governde l’Ajuntament que, en el futur, en tot allò relatiu a urbanisme actuï amb criteris més clarament orientats a la preservació  del patrimoni castellarenc, especialment aquells bens catalogats per considerar-los, precisament, protegibles.

SISÈ.-  Demanem també que els informes de la Comissió de Patrimoni, comissió que hauria de ser eminentment tècnica, siguin vinculants en allò que afecta al Catàleg de Bens a Protegir.

SETÈ.- Crear unacomissió que inclogui la Plataforma Castellar pel Patrimoni per tal d’analitzar i valorar possibles actuacions que puguin restituir unes millors condicions de l’element central catalogat.

 LA MOCIÓ NO FOU APROVADA:

Vots a favor:     DEU     (10) dels regidors d'ERC, Decidim castellar i PDeCAT

Vots en contra:  ONZE   (11) dels regidors Somd e castellar-PSC

Abstencions :     CAP