Volem recuperar i transformar els nostres pobles i ciutats, per tal que tots i totes hi visquem dignament. Volem ser protagonistes del canvi social, econòmic i polític que ja està en marxa en el procés constituent que haurà de definir el model social i territorial del nostre país.
Des de Decidim Castellar de la mà de la Xarxa d’Economia Solidària empenyem aquesta voluntat de transformació, posant en marxa una altra economia per tal que el canvi sigui substancial. Una economia que situï en el centre de la seva activitat la sostenibilitat de la vida i la resolució equitativa de les necessitats humanes. Una economia socialment justa, políticament
emancipadora, arrelada al territori, integradora de la diversitat, respectuosa amb el medi ambient. Una economia social i solidària.
Arreu del país, múltiples iniciatives ja desenvolupen democràticament processos de producció, d’intercanvi, de gestió, de distribució d’excedent, de moneda, de consum o de finançament de béns i serveis. Busquen satisfer necessitats a través de relacions de cooperació, solidaritat, reciprocitat i autogestió, defensen els béns comuns naturals i culturals i la transformació igualitària de l’economia i la societat. Arreu neixen iniciatives socioeconòmiques auto organitzades que tenen com a finalitat el bon viure, la reproducció i sostenibilitat de la vida del conjunt de la població.
Des DECIDIM CASTELLAR entenem que aquestes experiències quotidianes s’han de consolidar, estendre i socialitzar. I és des d’aquesta consideració que llancem la proposta de 14 mesures per tal que l’administració local de Castellar del Vallès acompanyi aquest procés i impulsi un nou desenvolupament local co-partícep de la democratització econòmica en marxa.
14 mesures cap a la democràcia econòmica municipal
1. L’impuls d’una nova matriu econòmica necessita de les energies de tots els agents socioeconòmics del canvi. Proposem, per tant, la creació al municipi de Castellar del Vallès del Consell Local de l’Economia Social i Solidària, integrat pels diferents departaments de l’administració local, el conjunt de les iniciatives de l’ESS locals o sectorials, així com les entitats veïnals, culturals o educatives. Aquest serà l’òrgan responsable de promoure polítiques socials, econòmiques i culturals a nivell local des del paradigma de la concertació publico-cooperativacomunitària.
S’encarregarà de :
a)realitzar un diagnòstic de l’ESS a nivell local;
b)dissenyar un Pla Director de l’ESS, de caràcter integral i d’àmbit municipal, amb dotació
pressupostària, mecanismes d’avaluació i seguiment,
c)elaborar una memòria anual i
d)crear un servei comunitari de mediació pels conflictes que puguin sorgir, de formació mixta, amb agents públics-cooperatius-comunitaris.
2. Per a impulsar la transformació socioeconòmica a nivell local, calen dispositius que la facin possible. Proposem, doncs, la creació d’una Agència de Desenvolupament Local orientada a transversalitzar l’economia social i solidària. L’Agència haurà d’implementar el Pla Director i els seus programes, promoure la participació ciutadana, obrir un registre d’iniciatives socioeconòmiques locals i coordinar-se amb les altres agències d’àmbit local i comarcal.
3. La dimensió espaial de la promoció econòmica ve garantida per la seva proximitat amb la ciutadania. L’agència, en la mesura que es pugui, haurà d’habilitar un equipament públic on establir-hi la seu, oferir l’atenció al públic, desenvolupar els seus programes formatius i condicionar-hi espais com a vivers de projectes cooperatius. Aquests centres han de facilitar infraestructura, suport i assessorament per promoure la gestió col·lectiva de les cures de les persones dependents, generant espais de cura que siguin compatibles amb les necessitats i ritmes de les persones que hi participin.
4. L’obertura del patrimoni públic a les iniciatives de l’ESS pot significar també la cessió d’infraestructures públiques per a l’ús de l’ESS local: terres, sòl urbà, locals, polígons. En aquest sentit, s’haurà d’inventariar els béns immobles públics i privats en desús, i establir convenis per a re localitzar-hi iniciatives de l’ESS. Així mateix, s’impulsarà la recuperació, restauració i manteniment de l’antic patrimoni cooperatiu i associatiu local per a la titularitat pública i la seva cessió a iniciatives de l’ESS.
5. Per a garantir el canvi socioeconòmic, cal treballar el canvi cultural a llarg termini. Des de l’agència, s’impulsaran programes propis o es recolzaran programes d’iniciatives de l’economia solidària que desenvolupin les capacitats formatives de les persones, tant en l’àmbit del sistema educatiu com en d’altres. En relació als centres d’ensenyament, es fomentarà la creació de cooperatives escolars tant als centres públics com privats, en aquells municipis en què es tingui competència. Els programes formatius hauran de tenir una vessant de capacitació tècnica i administrativa (gestió econòmica, financera, comercial, laboral...) i una d’educació en valors i pràctiques cooperatives (acostament d’iniciatives de l’ESS, valors i cultura, educació ambiental, igualtat de gènere, coneixement de la memòria cooperativa i associativa local i general). La sensibilització i la formació en aquests àmbits i característiques serà extensiva també al personal tècnic i polític municipal.
6. A més dels programes formatius adreçats al públic general, cal impulsar programes específics centrats en l’assessoria, formació i acompanyament de noves iniciatives socioeconòmiques, especialment d’aquelles que generin ocupació i preservin els béns comuns. A més dels serveis de consultoria i incubació, cal incorporar el sistema de finances ètiques als programes per tal de facilitar l’accés al finançament. Des d’una perspectiva de gènere, cal establir procediments per a la coresponsabilitat, la gestió de conflictes i la cura.
7. Una promoció econòmica integral també inclou la relocalització del crèdit i la seva utilització per a recolzar projectes productius. A nivell local, per tant, s’ha de promoure la creació de Fons col·lectius de crèdit, coordinats amb les entitats del sistema de finances ètiques de l’economia social i solidària, crear incentius fiscals i incentivar la implicació democràtica dels estalviadors locals en l’organització de les ajudes financeres, microcrèdits, etc, vers el teixit socioeconòmic local.
8. Una nova matriu socioeconòmica local no és el resultat acumulatiu d’iniciatives en un territori concret, sinó el resultat d’un projecte estratègic d’integració econòmica del conjunt de l’ESS local. Cal impulsar, doncs, el Mercat Social Local, fomentar la densitat dels intercanvis i la intercooperació entre projectes de l’ESS, organitzar Fires locals i comarcals, mercats locals, incentivar la creació de cooperatives de segon grau, centrals conjuntes d’abastiments, districtes cooperatius, etc. En aquesta integració, s’hi articularan iniciatives formalitzades a nivell jurídic (cooperatives, fundacions, associacions, mútues), però també altres formes de cooperació social sense formalització jurídica en àmbits com l’agroecologia, els horts comunitaris, el microfinançament, els fons de crèdit col•lectiu, els mercats i xarxes d’intercanvi de béns i serveis, els bancs del temps, les monedes socials, els equipaments de gestió comunitària i autogestionats, els béns comuns culturals i digitals, els nodes de suport mutu i cura, i les experiències d’habitatge, comunicació o transport mancomunat, així com altres iniciatives que comparteixin la vocació d’una economia democràtica, ètica i solidària.
9. L’ESS ha de poder abastir el conjunt de les necessitats socials, també les de les administracions públiques. En aquest sentit, des dels municipis s’ha de fomentar la compra i contractació pública socialment responsable, prioritzant criteris socials, ètics i ambientals en la contractació i compra de béns i serveis per part dels Ajuntaments. A partir de la incorporació de clàusules socials que reconeguin les condicions de treball dignes, la igualtat salarial, la inserció sociolaboral, la sostenibilitat ambiental, els circuits de proximitat, l’equitat de gènere, i en definitiva els criteris de l’economia social i solidaria ja aplicats amb el balanç social, com a factors a tenir en compte al mateix nivell, com a mínim, que els quantitatius.
10. En l’extensió de l’ESS, és fonamental el suport municipal per a la recuperació d’empreses privades en crisi per part dels treballadors i treballadores, per mitjà d’empreses d’economia solidària com cooperatives de treball associat, dotant un fons específic per aconseguir aquesta finalitat i participant d’un procés d’acompanyament conjunt amb els sindicats i les organitzacions representatives de l’ESS. En un sentit similar, s’han de potenciar programes de represa empresarial, que garanteixin l’activitat econòmica, amb fórmules cooperatives, d’aquelles d’empreses que han de tancar per jubilació i/ o abandonament dels propietaris.
11. Cal desenvolupar programes de municipalització de béns i serveis, cal impulsar la cooperativització en aquest àmbit, com la gestió de residus, la gestió forestal, les energies renovables, l’aigua, les tasques de cura, els serveis alimentaris en equipaments municipals, la rehabilitació d’habitatge, l’obra pública, la gestió del patrimoni físic, natural i immaterial, etc.
12. Ja que l’objectiu principal és el bon viure de les persones, i per tal de tendir al seu acompliment, proposem adherir-nos, per un costat, a la Carta per a una sobirania alimentària des dels nostres municipis, que amplïi l’autogovern i la participació dins i fora de les actuals institucions, que pot i ha de recolzar la transició d’un model d’agricultura capitalista i alimentació globalitzada cap a la sobirania alimentària, des de la revalorització dels criteris socials, ambientals i de proximitat. Per una altra, a la proposta energètica municipalista de la Xarxa per la Sobirania Energètica amb l’objectiu de que la població del municipi sigui sobirana sobre l’energia que necessita i s’aconsegueixin així municipis energèticament sostenibles.
13. Immersos com estem en la societat del coneixement, cal que el nostre govern municipal reconegui l’espai públic digital com a espai de gestió comunitària: promoure i garantir l’accés a les noves tecnologies i a la xarxa; promoure els usos socials, cooperatius i col.laboratius de les TICs; fer un ús exclusiu i didàctic de software i hardware obert/lliure en les administracions municipals i tots els àmbits públics de la seva competència; recolzar l’establiment d’infraestructures tecnològiques de caràcter obert i de gestió comunitària, descentralitzada, lliure i neutral; incentivar el coneixement obert i l’ús de llicències lliures/ obertes; promoure els valors i les pràctiques cooperatives en o amb TICs mitjançant programes específics de capacitació, finançament i incubació.
14. Cal crear un relat sobre la transformació socioeconòmica dels municipis. Visualitzar conjuntament les iniciatives, realitzar mapeigs, elaborar guies per a l’impuls de polítiques de promoció socioeconòmica, recuperar la memòria cooperativa local, fomentar la participació veïnal en els pressupostos municipals, augmentar la presencia en els nomenclàtors d’institucions i persones vinculades al cooperativisme, fomentar les recerques i congressos sobre l’economia social i solidària local, promoure l’intercanvi de bones pràctiques, participar de la xarxa de municipis cooperatius, visibilitzar-se en les fires d’economia solidària catalanes, atorgar un espai al web municipal per a la visibilització i articulació d’aquestes iniciatives, etc.
La moció resta sobre la taula.